Restaurant 7 Portes

El nostre Llegat

Al llarg dels nostres 185 anys d'història hem estat afortunats de viure nombroses anècdotes al costat dels artistes més il·lustres del moment que freqüentaven el nostre restaurant, com la dels cafès que ens va deixar a deure el mestre Picasso quan estudiava a l'Escola de Belles Arts , o Miró que s'inspirava en els plats per compondre la seva obra.
Tots ells, han format una petita pinacoteca que us convidem a descobrir.

El floriment artístic del XIX

El segle XIX fou a Barcelona una època d’entusiasme i de conflicte, de progrés i de creixement. La burgesia barcelonina impulsa un procés de modernitat, urbanització i sofisticació del qual els Porxos d’en Xifré són un dels més brillants testimonis. Aquí escau perfectament la pintura catalana i la crònica dibuixada del temps de la Renaixença i del Modernisme. Una enigmàtica ballarina que Ricardo Urgell, evocador dels teatres i els cabarets de principis del segle XX, del Paral·lel o del Liceu, captà amb tècnica impressionista. La delicadesa mediterrània i eslava d’Olga Sacharoff i l’equilibri eteri de Xavier Valls representen la continuïtat d’aquests valors pictòrics.

1839-1919

Modest Urgell

No era un simbolista més. Hi ha quelcom fascinador i radical en l’austeritat de les seves composicions, com va descobrir Joan Miró, que va manifestar la seva profunda admiració envers el pintor. La malenconia de les seves postes de sol ens parla del pas de la vida, però també de la bellesa que es troba en els indrets més humils i ens convida a la serenitat.

1838-1874

Marià Fortuny

Va ser un orientalista atrevit per la seva pinzellada lliure i el seu luminisme intens. Delicat evocador de la bellesa refinada i exòtica, viva i llegendària del Magrib tradicional, ens mostra un personatge de delicada noblesa i poètic dandisme. Fortuny fou una celebritat internacional a la seva època i la seva genialitat inspirava Dalí, que afirmà en una ocasió: “Prim, Gaudí, Fortuny són de Reus; jo també”.

1852-1934

Arcadi Mas i Fondevila

La poesia intensa d’un modest racó de camp, serè i exuberant alhora, es fa possible gràcies a la vibració de la pinzellada i la subtilesa de llums i ombres. Pintor sensual i dinàmic, va ser un dels pilars de l’anomenada Escola de Sitges, que anticiparia l’esclat del Modernisme a aquesta localitat.

L’Il·lutració catalana, ironía i tendresa

Les il·lustracions de L’Esquetlla de la Torratxa o la Campana de Gràcia, deganes de la premsa satírico-crítica a Catalunya, demostren la importància de la il·lustració i la caricatura com a art de l’enginy, la denúncia, el retrat social o el plaer de l’entreteniment. Ben inserida al nostre restaurant, tantes vegades lloc de conversa intel·ligent i mordaç, aquesta ben nodrida col·lecció fa un viatge per tipus i costums passats i presents, gràcies al sentimentalisme de Junceda, la gràcia de Cornet o el costumisme de Benejam.

Un altre vessant del dibuix és la representada per l’elegància mundana d’un Florit o del Déco de Penagos. Més endavant, Cesc o Montesol representen una continuïtat d’aquesta sensibilitat fins als nostres dies. Destaca també la presència de Mariscal i el seu Cobi, la mascota que va sorgir precisament del 7 Portes, quan el seu autor, sucant el dit en una copa de vi, va dibuixar-la per primera vegada en un tovalló del Restaurant.

1880-1966

Ricard Opisso

És una figura mítica del dibuix català. Des de la seva participació a les trobades dels Quatre Gats fins a les seves vinyetes humorístiques, Opisso feu de la sornegueria un art traçat amb inventiva i agilitat. Era admirada la seva gràcia en la captació de la dona, com la d’aquesta viatgera amoïnada, antecedent local de les pin-up, amb un glamour matisat per la ironia.

1864-1927

Ramon Miró

Més enllà dels noms més coneguts, la col·lecció ens serveix per redescobrir la qualitat de dibuixants com R. Miró, que treu el millor de si mateix als anuncis publicitaris, com un reclam sorprenent per la seva modernitat i enginy gràfic, on la pluja fa aparèixer la publicitat i esdevé símbol de la seva presència indefugible.

Entrada de l'art contemporani

Des de la presència protectora de Picasso, l’art contemporani ha tingut sempre el seu lloc al 7 Portes, a l’atzar de les troballes i les afinitats. Les aquarel·les suculentes de Francesc Artigau, pioner de la Nova Figuració, i el realisme de Letícia Feduchi conviuen amb l’abstracció geomètrica d’Adolfo Estrada o Andreu Alfaro. Mirant la signatura d’obres disperses, descobrim la presència de diversos arquitectes, com Federico Correa o Montse Ribas. Trobem també un bodegó de l’inconfusible Nazario, capaç de passar de l’underground a l’art culte.

1881-1973

Pablo Picasso

1923-2012

Antoni Tàpies

Ha representat la continuïtat de l’esperit de recerca exigent de Joan Miró amb un fort sentit de responsabilitat cívica. Els seus cartells i litografies, de qualitats plàstiques pròpies, volen recollir símbols i valors útils per a la comunitat, com l’homenatge als mestres de la cultura.

1935-2020

Christo Vladimirov

S’ha fet cèlebre per les seves intervencions a gran escala embolicant grans monuments, com el Pont-Neuf de París, o travessant grandiosos paratges naturals amb sumptuoses cortines. A Barcelona ha presentat dos projectes: embolicar l’estàtua de Colom i la font de la Plaça d’Espanya de Josep Maria Jujol. Malgrat que no s’han portat a terme, els seus dibuixos i plànols testimonien la força poètica del seu procediment. La seva paradoxa és que amagar pot servir per mostrar i veure amb ulls nous i fascinats el paisatge familiar.

Memorabilia: documents sobre el 7 Portes

Sabíeu que Miró conservava a la seva biblioteca l’Auca de les 7 Portes? Ens agrada preservar aquells papers que tenen un valor sentimental, que ens serveixen per viatjar en el temps. La nostra col·lecció permet retrobar una nostàlgia gens melangiosa, sinó joiosa i divertida: documents publicitaris; els entranyables Contes de Calleja que es regalaven als infants que visitaven la casa, tradició que encara conservem; els poemes de Just Blanquer, el cambrer poeta...

Les fotografies de Francesc Català-Roca evoquen la fascinadora activitat de la veïna Estació de França.

1929-2020

Milton Glaser

Pare d’una de les icones més populars del disseny gràfic postmodern, el logo d’“I Love NY”. Glaser té una forta vinculació amb Barcelona i és client del restaurant, raó per la qual dissenyà una col·lecció d’etiquetes per a les ampolles de vi commemoratives del 175è aniversari. Va crear un bestiari de faula que evoca la comunió amb la natura i el seus misteris.

1953

Perico Pastor

És l’artista que trobat una síntesi entre la tradició del dibuix oriental i l’aquarel·la occidental. De la primera n’extreu la tècnica de l’agilitat meditada i la poètica de la síntesi; de la segona, la frescor fluida i la vivacitat lluminosa. En el Llibre “ Les 7 Portes. Amics i Personatges” trobareu la col·lecció completa dels originals realitzats d’algunes de les figures més rellevants que ens han visitat.

Autògrafs:
L’empremta íntima

Deixant de banda el seu valor anecdòtic i sentimental, la col·lecció de dedicatòries del 7 Portes ens ofereix un entretingut fris d’exercicis gràfics: Dalí, Antonio Saura que alça un arc, mentre que Albert Ràfols-Casamada opta per una de les seves evocadores finestres. Sorprèn sovint la desinhibició creativa dels escriptors i els artistes de l’espectacle, com la flor de Gabriel García- Márquez, les vigoroses màscares de Charlton Heston o la timidesa llampant de Woody Allen, reflexada amb la rubrica de la seva signatura molt i molt petita en el centre de la pàgina blanca o la exquisida sensibilitat d’Alexander Fleming.